Economia de Catalunya
De Viquipèdia
| Economia de Catalunya | |
|---|---|
 |
|
| Polígon Nord de Tarragona | |
| Producte interior brut | € 170.450 milions |
| PIB per capita | € 24.858 (2005) |
| Creixement real PIB | 3,6% (2007)[1] |
| Inflació | 4,1% (2005) |
| Taxa d'atur | 6,6% (2006) |
| Importacions | € 67.748 milions |
| Exportacions | € 42.087 milions |
Malgrat l'escassedat de recursos naturals, l'economia de la comunitat autònoma de Catalunya en l'actualitat és pròspera, consolidant-se com una de les més riques de l'Estat espanyol i d'Europa. Catalunya és una regió signatària dels Quatre Motors per a Europa.
Taula de continguts |
[edita] Macromagnituds i els indicadors socials
Amb un Producte interior brut de 170.450 milions d'euros[2] (2005), l'economia catalana és la més gran de totes les comunitats autònomes de l'Estat espanyol.[3] Pel que fa al PIB per capita, Catalunya se situa en la quarta posició després de la Comunitat de Madrid, Navarra i Euskadi, amb 26.124 € (2006), superior a la mitjana espanyola de 22.152 €, i a la mitjana de la Unió Europea de 24.500 €.[4] De fet, el PIB per capita de Catalunya supera els de Finlàndia i Suècia, França i Alemanya.[5] La taxa de creixement anual del PIB del 2005-2006, de 3,8% va ser lleugerament inferior a la mitjana de l'Estat (3,9%), ambdues tanmateix, superiors a la mitjana de la Unió Europea (2,9%). Sobre el període 2000-2006, la taxa de creixement mitjana anual ha estat de 3,21%, també inferior a la mitjana de l'Estat de 3,34%[4]. Durant el 2008, però, la taxa de creixement del PIB de Catalunya ha anat minvant de forma molt clara, passant del 3,6% d'evolució interanual durant el 2007, a 2,5% el primer trimestre i a 1,5% el segon trimestre[1] de 2008. En paritat de poder adquisitiu, el PIB per capita de Catalunya (2004) és 17,8% superior a la mitjana de la Unió Europa.[4] La taxa d'atur de la comunitat (2005) va ser de 7,5%, i la taxa d'inflació de 4,1%.[2]
Pel que fa al PIB per sector econòmic, les xifres mostren que el creixement de l'activitat econòmica (2003-2005) se suporta gairebé exclusivament en els sectors de la construcció i dels serveis amb increments del 5,4 i 4,3% respectivament.[6] Per contra, els sector primari, la indústria i el turisme han tingut un creixement més petit (i fins i tot negatiu en el cas del sector primari el 2003 i el 2005) tots tres afectats pel procés de globalització dels mercats.[6]
Catalunya ha experimentat un creixement demogràfic notable amb una variació de l'1,7% el 2005, amb una mitjana d'1,5 d'anys anteriors, la qual cosa s'ha traduït en un increment del 2,2% en el col·lectiu en edat de treballar.[6] Amb un increment de la taxa d'activitat de la població en edat de treballar, s'ha reduït la taxa d'atur, al voltant dels nivells de plena ocupació.[6] Tanmateix, no s'ha produït una reducció del temps de treball, com ha ocorregut en altres economies europees, tot i que la productivitat s'ha estancat, amb un magre creixement del 0,1% (2005), el mínim del lustre.[6]
[edita] Economia per sector
[edita] Sector primari: agricultura
El sector primari, com a la resta dels països desenvolupats, ocupa només el 3% de la força laboral, però està integrat per subsectors potents que competeixen a nivell mundial (com ara el cava, el vi, el bestiar porcí, la fruita dolça i els derivats carnis).[7] El 2004, la producció agrícola va ser de 1.134 milions d'euros i la ramadera va ser de 2.306 milions d'euros. La producció forestal, per contra, només va ser de 41 milions d'euros el mateix any.[8] El sector s'ha estabilitzat durant les últimes dècades, encara que amb un decrement important en el nombre de productors, ja sigui per jubilació o perquè d'altres han abandonat la seva producció, la qual cosa ha propiciat un augment en la superfície de les unitats de producció més proper a l'òptim.[9] El cens agrari de l'Institut Nacional d'Estadística de 1999 va mostrar un decrement del 41,4% en el nombre d'unitats o explotacions agràries entre 1989 i 1999, una xifra molt superior a la resta del territori espanyol, que va ser de 21,7%, un decrement que alhora implica un augment en la superfície per explotació; de fet, l'extensió de les finques catalanes ha augmentat 54% a Catalunya, mentre que a la resta d'Espanya, només un 20%.[9]
La principal comarca en el sector de l'horta és el Maresme, la qual, tanmateix, s'enfronta a problemes seriosos per a mantenir la seva superfície atès el creixement constant de l'àrea metropolitana de Barcelona, una situació que alhora li ofereix una avantatjosa proximitat amb els grans consumidors.[9] La fruita dolça és un sector de creixement i de qualitat, basada principalment a Lleida. El municipi d'Alcanar, de la comarca del Montsià és líder en la producció de cítrics, amb més del 50% La població d'Alcanar aporta més del 50 per cent de la producció catalana de cítrics i també més del 75 per cent de la producció de l'Estat espanyol de plantons de cítrics.[10]
[edita] Sector secundari: la indústria
La industria catalana va protagonitzar el desenvolupament econòmic de Catalunya, i fins a mitjan anys setanta, va ser el sector capdavanter de l'economia, amb un 45% del total del Producte interior brut (PIB) català, i ocupant a més del 40% de la població activa el 1979.[11] A nivell de l'Estat, Catalunya és la comunitat amb major participació del PIB industrial espanyol, amb el 25%.[3]
El 2001, el valor afegit brut del sector industrial havia decrescut al 27,2% del total.[12] El sector industrial es fonamenta en la industria de la transformació -històricament la tèxtil- que en l'actualitat també inclou la indústria del automòbil, la indústria química, la indústria farmacèutica, l'alimentació, les construccions navals, i les noves indústries relacionades amb el material informàtic i telemàtic.[7] La indústria està molt concentrada -com ho està la població- a les comarques del Barcelonès, les comarques del Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme, que el 1997 agrupaven al 67% del total dels establiments industrials de Catalunya.[11] Les comarques del Tarragonès i el Baix Camp destaquen, no pel nombre d'indústries, ans per la dimensió i pes d'aquestes com ara el sector petroleoquímic a Tarragona, el més gran del sud d'Europa i el metall.[11]
[edita] El sector terciari: els serveis
El sector terciari ha crescut notablement durant les últimes tres dècades i en l'actualitat és un sector ample i diversificat, i el principal pel que fa al percentatge del PIB i a l'ocupació.[7] En aquest sector, també conegut com el sector dels serveis, s'inclouen el comerç, el turisme, l'hoteleria, les finances, l'administració pública, i l'administració d'altres serveis relacionats amb la cultura i el lleure. El sector dels serveis va produir el 63,1% del valor afegit brut català el 2001.[12] Hi destaquen el turisme i tots els serveis que s'hi relacionen, el valor afegit brut dels quals, en conjunció amb el comerç, supera el 35% del valor total del sector dels serveis.[13] Més recentment, han destacat les empreses associades a la publicitat incloent-hi les de creació de contingut per a Internet.[7] Barcelona s'ha convertit en el centre dels serveis de Catalunya, encara que les capitals comarcals constitueixen centres de serveis locals i en la seva àrea de influència.[13] Pel que fa al sistema financer, s'hi observa el poder de les grans caixes d'estalvis (com ara Caixa Catalunya, entre altres), i que són el nucli del sistema financer català, la posició de les quals és decisiva en la inversió de la comunitat, i que apleguen gairebé el 70% dels dipòsits privats catalans.[7] L'única banca catalana amb presència internacional i amb una dimensió competitiva, és el Banc Sabadell.[13] Finalment, la Borsa de Barcelona està plenament integrada en el sistema borsari mundial, mentre que el mercat de valors tradicionals, com ara el mercat de futurs i les transaccions d'accions de companyies petites i mitjanes, es troba en una posició similar a la de l'United Securities Market britànic, o el Second Marché francès.[7]
[edita] Comerç exterior i inversió estrangera
En comparació amb la mitjana de l'Estat espanyol (19,1%) , l'economia catalana és molt més oberta, amb un grau d'obertura del 32,8% (2003).[14] El 2005 les exportacions catalanes sumaren 42.087 milions d'euros, mentre que les importacions sumaren 67.748 milions d'euros.[15] S'estima que el 20% de les companyies catalanes exporten i el 36% de totes les companyies exportadores d'Espanya són situades a Catalunya que conjuntament acumulen el 27% de totes les exportacions de l'Estat.[2] El 81,4% de les exportacions catalanes es dirigeixen a Europa (el 73,8% als vint-i-cinc de la Unió Europea), el 8% a Amèrica, el 5,7% a Àsia, el 3,6% a Àfrica i l'1,2% amb Austràlia i Oceania.[15] Per contra, el 70% de les importacions procedeixen d'Europa (el 63,8% dels vint-i-cinc), el 18,5% d'Àsia, el 6,2% d'Amèrica, el 4,9% d'Àfrica, i el 0,2% d'Austràlia i Oceania.[15]
Pel que fa a la inversió estrangera, els principals inversos estrangers a Catalunya són països de la Unió Europa; el 71,7% de la inversió estrangera prové del continent (2005).[15] El 2005 els principals inversors van ser els Països Baixos (43,3% del total d'inversions), els Estats Units (18,0%), Luxemburg (7,9%) i Alemanya.[15] Així mateix, els països de la Unió Europa van ser els principals receptors d'inversió catalana, representant el 72,8% del total.[15] Els principals països receptors d'inversió catalana el 2005 van ser França (22,2 del total d'inversions), el Regne Unit (9,0%), Argentina (8,3%) i els Estats Units (5,6%).[15]
El 2001 hi havia 164 empreses catalanes multinacionals, amb establiments productius a l'estranger (s'estima que aquest nombre actualment és més proper a les 200).[14] El 10,3% d'aquestes empreses són situades a Mèxic, el 9,0% a França, el 7,9% a Argentina, el 7,3% a la Xina i el 7,1% a Brasil.[14]
[edita] Referències
[edita] Enllaços externs
- Institut d'Estadística de Catalunya
- Instituto Nacional de Estadística
- Temes d'Economia, de la Generalitat de Catalunya
