Warning:
JavaScript is turned OFF. None of the links on this page will work until it is reactivated.
If you need help turning JavaScript On, click here.
Este Cmap, tiene información relacionada con: Atenent la tècnìca, ATENENT A LA TÈCNICA considerant la tècnica d'execució els exercicis es poden classificar prenent com a base A. Tècnica de treball: depenent del grau de coluntariat, els exercicis poden ser: * Exercicis actius: de caràcter voluntari que es produeixen per l'acció de les pròpies forces internes (músculs). S'actua en oposició a una força externa, distingit-se els diferents tipus: - actiu lliure: el moviment es produeix per la sola acció de la força interna de la contracció muscular - actiu assistit: a més de la força interna, col.labora una força externa (un altre grup muscular o l'ajuda d'un company) - actiu resistit: quan la resistència a vèncer és molt gran (caminar dins de l'aigua, caminar a la neu) * Exercicis passius: utilitzats freqüentment en fisioteràpia. Són moviments que es produeixen per l'acció d'una força externa, essent involuntària la contracció de la musculatura del subjecte Aquí tenim: - passiu relaxat: part de l'estat de relaxació; l'articulació es mobilitza en l'amplitud lliure existent i dins dels límits de dolor - passiu forçar: cerquen l'augment de l'amplitud de moviment en l'articulació o grup articular que en manca - manipulacions: es tracta de mobilitzacions dels diferents segments corporals que per les seves característiques exigeixen anestèsia, ATENENT A LA TÈCNICA considerant la tècnica d'execució els exercicis es poden classificar prenent com a base C. Tècnica de moviment: com s'apliquen les forces externes que generen el moviment, resultant: - exercicis conduïts: la tensió muscular actua cons- tantment durant tot l'exercici per controlar el mov. Són així la majoria dels exercicis d'estructura ana- lítica - exercicis impulsats: la contracció muscular és uti- litzada, en primer lloc, per trencar l'estàtica del seg- ment, i posteriorment per accelerar la seva inèrcia. S'identifica amb exercicis d'oscil.lació i balanceig - exercicis explosius: aquells en els quals es du a terme una forta contracció muscular inicial, aban- donant-se a la inèrcia o a l'acció de la gravetat per a la seva conclusió - exercicis relaxats: moviments efectuats amb la mí- nima tensió muscular o amb absència de la mateixa, ATENENT A LA TÈCNICA considerant la tècnica d'execució els exercicis es poden classificar prenent com a base B. Tipus de contracció muscular: * Isomètrica o estàtica: quan existeix una contracció dels elements contràctils però no hi ha escurçament del múscul. La resistència a moure no es desplaça. Ex: tensió muscular mantinguda, per ex, en sostenir un pes * Isotònica: quan existeix una variació de la longitud del múscul i un desplaçament de la resistència. Pot ser concèntrica o excèntrica: - Isotònica concèntrica: disminueix la longitud del múscul que es contreu. La contracció venç a la resistència (flexionar un múscul) - Isotònica excèntrica: augmenta la longitud del múscul en tensió: aquest reté l'acció de la força externa. La resistència venç al múscul (extensió d'un múscul, vencent per força de la gravetat) * Isocinètica: tensió muscular mantinguda en un moviment cíclic (pedaleig en una bicicleta) Com variants d'aq tipus de contracció, podem distingir també entre: - exercicis auxotònics (osotònic+isomètric): com el tir amb arc, on primer es tensa la corda i després es manté la tensió just abans de deixar-la - exercicis pliomètrics (concentric-excèntric): com una caiguda des d'altura, seguida immediatament d'un salt, ATENENT A LA TÈCNICA considerant la tècnica d'execució els exercicis es poden classificar prenent com a base D. Estructura de l'exercici: aquest últim element estructural és un dels que major difusió posseeix, i fa referencia a les parts del cos que intervenen en un moviment o exercici. Considerant que el cos pot desplaçar cada una de les seves parts ailladament o posar-se en moviment en la seva totalitat, es poden diferenenciar tres tipus d'estructura: 1. Exercicis d'estructura analitica: Son aquells en els quals existeix una mínima participacio corporal. El moviment es aillat a fi de controlar en tot moment els efectes de l'exercici fisic. Les seves principals característiques poden resumir-se de la seguent manera: - El cos s'exercita per parts, actuant nomes un determinat nucli de mov. - S'ajusten a un recorregut concret, la trajectoria del qual es definida anteriorment - Es realitza preferentment seguint esquemes geomètrics - La localització es troba molt ajustada - El contingut ritmic i d'expressivitat és pobre i limitat 2. Exercici d'estructura sintetica: en el seu procés evolutiu, el moviment analitic adquireix, en principi, un caràcter analitico-sintetic, per acabar definitivament en sintètic. Els exercicis sintetics posen en acció diverses articulacions o nuclis de moviment. Els moviments poden considerar-se com la suma de diversos moviments analitics. Les principals caract.: - Major participacio del cos, encara que mantenint punts de fixacio - Perdura el caràcter esquematic, encara que permet combinacions - Posseeix major contïnuitat, guanyant en ritme i expressivitat - Admet major varietat de matisos de moviment 3. Exercici d'estructura global: els exercicis globals son l'expressio de la mobilitat de tot el cos. Constitueix la pròpia evolucio dels exercicis d'es- tructura sintetica cap a la globalitat corporal. Per a la seva execució es requereix d'una memòria del moviment, és a dir, requereix tenir la imatge mental del moviment en la seva totalitat. Caracteristiques: - Requereixen la participacio de moltes articulacions - Es fonamenten en una absoluta llibertat de moviments, no quedant l'exercici limitat cap a una direccio determinada - L'exercici s'acompanya de fluidesa i ritme natural. Amnb la tècnica adequada, guanya en expressivitat i creativitat