Mol·lusc
De Viquipèdia
 |
||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||
| Classificació científica | ||||||
|
||||||
|
|
||||||
|
Aplacophora |
||||||
Els mol·luscs (Mollusca) constitueixen un fílum d'animals invertebrats. Es coneixen unes 93.000 espècies vivents, fet que el fa el fílum marí més nombrós, conté un 23% de tots els organismes marins anomenats. Els representants d'aquest fílum viuen en un rang d'hàbitats molt ampli incloent el medi marí, l'aigua dolça i l'entorn terrestre. Els mol·luscs són un grup molt diversificat, en mida, en anatomia estructural, comportament i hàbitat.
El fílum normalment es divideix en nou o deu classes taxonòmiques, de les quals dues estan totalment extingides. Els gasteròpodes (cargols i llimacs) són de lluny els mol·luscs més nombrosos pel que fa a espècies classificades, i sumen el 80% del nombre total d'espècies de mol·luscs conegudes. Els mol·luscs cefalòpodes, com els calamars, sèpies i pops, es troben entre els invertebrats amb un sistema neurològic més avançat. O bé el calamar gegant o bé el calamar colossal és l'invertebrat més gran conegut.
Els mol·luscs presenten un rang de variació de les estructures corporals tan ampli que es fa difícil trobar característiques definitòries per a aplicar a tots els grups moderns. Els dos trets més universals són el mantell amb una cavitat significativa emprada per a la respiració i l'excreció, i l'estructura del sistema nerviós. Com a resultat d'aquesta enorme diversitat, molts llibres de text basen les seves descripcions en un "mol·lusc generalitzat" hipotètic. A sobre té una única closca similar a la d'una pagellida, que està feta de proteïnes i quitina reforçada amb carbonat de calci, i és secretada per un mantell que cobreix tota la superfície superior. La part ventral de l'animal consisteix en un únic "peu" muscular. Tot i que els mol·luscs són celomats, el celoma és molt petit, i la cavitat corporal principal és un hemocel a través de la qual circula la sang - el sistema circulatori dels mol·luscs és principalment obert. El sistema d'alimentació del "mol·lusc generalitzat" consisteix en una "llengua" raspadora anomenada ràdula i en un sistema digestiu complex en el qual el moc emanat i uns "péls" microscòpics anomenats cilis juguen diversos papers importants. El "mol·lusc generalitzat" té dos parells de cordons nerviosos, o tres en bivalves. El cervell, en les espècies que en tenen, encercla l'esòfag. La majoria de mol·luscs tenen ulls, i tots tenen sensors que detecten químics, vibracions i el tacte. El tipus de sistema reproductor més simple de mol·luscs es basa en la fertilizació externa, però hi ha més variacions complexes. Tots produeixen ous, dels que eclosionen larves trocòfores, larves més complexes veliger, o adults en miniatura. Una característica sorprenent dels mol·luscs és l'ús del mateix òrgan per a diverses funcions. Per exemple: el cor i els nefridis ("ronyons") són parts importants del sistema reproductor a més de ser-ho del sistema circulatori i excretor; en bivalves, les brànquies serveixen per a respirar però també produeixen corrent d'aigua a la cavitat paleal que és important per a l'excreció i la reproducció.
Els mol·luscs són animals de cos tou, en el que es pot diferenciar la massa visceral, on s'allotgen els òrgans digestius, respiratoris i reproductors, i un peu musculós, que es fa servir per al moviment. Tenen una closca, però alguns han evolucionat fins al punt de perdre-la.
La ciència que estudia els mol·luscs rep el nom de malacologia.
Taula de continguts |
[edita] Diversitat
Hi ha unes 93.000 espècies de mol·lusc anomenades,[2] que inclouen el 23% del total d'organismes marins anomenats.[3] Els mol·luscs són els segons, per sota dels artròpodes, pel que fa al nombre total d'espècies animals vivents[1] – molt per darrere dels artròpodes (1.113.000) però molt per davant dels cordats (52.000).[4] S'ha estimat que actualment hi ha unes 200.000 espècies en total,[5] i 70.000 espècies fòssils,[6] tot i que el nombre total d'espècies de mol·luscs que han existit, tan si s'han preservat com si no, pot haver sigut moltes vegades superior al nombre d'espècies presents avui en dia. [7]
Els mol·luscs tenen una quantitat de formes més variades que qualsevol altre fílum animal – cargols i altres gasteròpodes, cloïsses i altres bivalves, calamars i altres cefalòpodes, i altres subgrups menys coneguts però també distintius. La major part de les espècies encara viuen als oceans, des de la costa fins a la zona abissal, però alguns són membres significatius dels ecosistemes d'aigua dolça i terrestres. Són extremadament diversos a les regions tropicals i temperades però es poden trobar a totes les latituds.[8] Un 80% de totes les espècies conegudes de mol·luscs són gasteròpodes.[1] Els cefalòpodes com els calamars, sèpies i pops es troben entre els invertebrats neurològicament més avançats.[9] El calamar gegant, que fins fa poc no s'havia observat viu en la seva forma adulta,[10] és un dels invertebrats més grans. Tanmateix, un espèciemen recentment capturat de calamar colossal, mesurava 10 metres de longitud i pesava 500 kg, el podria haver superat.[11]
Els mol·luscs d'aigua dolça i terrestres són excepcionalment vulnerables a l'extinció. Les estimacions del nombre de mol·luscs no marins varia àmpliament, en part perquè moltes regions no han estat investigades a fons i no hi ha prou especialistes en la classificació d'aquests animals. Tanmateix, l'any 2004 la llista vermella de la IUCN d'espècies amenaçades va incloure prop de 2.000 mol·luscs no marins amenaçats. Per tal de comparar, la gran majoria d'espècies de mol·luscs són marines però només 41 d'aquestes apareixen a la llista vermella de l'any 2004. El 42% de les extincions registrades des de l'any 1500 són de mol·luscs, quasi tots no marins.[12]
[edita] Descripció
[edita] Un "mol·lusc generalitzat"
Degut a les grans variacions entre els diferents grups de mol·luscs, molts llibres de text comencen a tractar el tema describint un "mol·lusc generalitzat", que alguns suggereixen que podria assemblar-se als mol·luscs més primitius i que és força similar als monoplacòfors moderns.[8][13][14][15]
[edita] Anatomia
[edita] Conquilla
La conquilla és un element important en la identificació d'un mol·lusc i un òrgan molt conservat en tot el fílum. És característic el creixement d'aquesta massa calcificada, bè internament o quasi desapareguda en els cefalòpodes o vistosa i aparent com en els gasteròpodes i els bivalvs.
[edita] Cap
On hi ha tentacles, uns receptacles sensorials del tacte, l'olfacte i la visió. Dins la boca hi ha la ràdula un òrgan comú al filum, que és una cinta amb milers de dents microscòpiques que utilitzen per raspar els aliments i desfer-los per tal de poder-los ingerir.
[edita] Massa visceral
És on es troben tots els òrgans interns. La respiració és branquial, excepte en el cas dels cargols terrestres que respiren pulmonarment. El sistema nerviós esta desenvolupat i la cefalització és important en molts membres del grup com ara el pop.
[edita] Peu
És un múscul molt potent que s'encarrega del moviment. Els gasteròpodes tenen sola reptant, els bivalves forma de falca i els cefalòpodes tenen en forma d'embut.
[edita] Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 edited by Winston F. Ponder, David R. Lindberg.. Ponder, W.F. and Lindberg, D.R.: Phylogeny and Evolution of the Mollusca. Berkeley: University of California Press, 2008, 481. ISBN 978-0520250925.
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiquetaHaszprunar2001MolluscsInEncOfLifeSci - ↑ Rebecca Hancock. «Recognising research on molluscs». Australian Museum, 2008. [Consulta: 2009-03-09].
- ↑ Ruppert, E.E., Fox, R.S., and Barnes, R.D.. Invertebrate Zoology, 7. Brooks / Cole, 2004, Front endpaper 1. ISBN 0030259827.
- ↑ Winston F. Ponder and David R. Lindberg. «Phylogeny of the Molluscs». World Congress of Malacology, 2004. [Consulta: 2009-03-09].
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiquetaBruscaBrusca2003P702 - ↑ David M. Raup & Steven M. Stanley. Principles of Paleontology, 2. W.H. Freeman and Co., 1978, 4-5. ISBN 071670220.
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiquetaGiribetOkusuEtAlMolluscsWithSeriallyRepeatedStructures - ↑ Barnes, R.S.K., Calow, P., Olive, P.J.W., Golding, D.W. and Spicer, J.I.. The Invertebrates, A Synthesis, 3. UK: Blackwell Science, 2001.
- ↑ Kubodera, T. and Mori, K. date=2005. «First-ever observations of a live giant squid in the wild». Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, vol. 272, 1581, pàg. 2583–2586 [Consulta: 2008-10-22].
- ↑ Richard Black. «Colossal squid out of the freezer». BBC News, April 26, 2008. [Consulta: 2008-10-01].
- ↑ Lydeard, C.; R. Cowie, R., Ponder, W.F., et al. «The global decline of nonmarine mollusks». BioScience, vol. 54 (April 2004), pàg. 321–330 [Consulta: 20 Oct 2009].
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiquetaRuppertFoxBarnes2004MolluscaGen - ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiquetaRuppertFoxBarnes2004MolluscaMonoplacophora - ↑ Healy, J.M.. «The Mollusca», Anderson, D.T.: Invertebrate Zoology, 2. Oxford University Press, 2001, 120–171. ISBN 0195513681.
[edita] Vegeu també
