WARNING:
JavaScript is turned OFF. None of the links on this concept map will
work until it is reactivated.
If you need help turning JavaScript On, click here.
Este Cmap, tiene información relacionada con: Tirant lo Blanc, TIRANT LO BLANC novel·la cavalleresca, s. XV autors: Joanot Martorell i Martí Joan de Galba JOANOT MARTORELL, TIRANT LO BLANC novel·la cavalleresca, s. XV autors: Joanot Martorell i Martí Joan de Galba CARACTERÍSTIQUES, ESTRUCTURA I ARGUMENT 4. Tirant a l'imperi grec -Tirant acudeix a l'imperi grec per salvar Carmesina (filla de l'emperador), qui és a punt de caure en mans dels turcs. Son pare el fa capità general de l'exèrcit grec i guanya les primeres batalles -Tirant s'enamora de Carmesina i la seua donzella (Plaerdemavida) l'ajuda en les maniobres amoroses -Tirant viatja per combatre contra els turcs, (amb Plaerdemavida) i naufràgia. Arriba al nord d'Àfrica i convertix tothom al cristianisme -Tirant allibera l'imperi, es casa amb Carmesina i esdevé l'hereu del tron. Cau malalt i mor i Carmesian mor de desesperació. L'escuder de Tirant (amant de l'emperadriu) es convertix en el nou emperador, TEMA proeses d'un cavaller humil que aconsegueix els seus propòsits pels seus propis mèrits Tirant, ESTRUCTURA I ARGUMENT 1. Aventures de Guillem de Varoic Guillem de Varoic es retira després d'alliberar Anglaterra dels moros (vida ermitana), ESTRUCTURA I ARGUMENT 2. Tirant a Anglaterra -Tirant viatja a Anglaterra, i allí, rep l'orde de caballeria i lliçons teòriques de Guillem de Varoic, qui li regala un llibre per poder solucionar qualsevol estratègia militar -Tirant torna al seu país i Diafebus narra com s'ha convertit en el campió dels combats (cos a cos), TEMA proeses d'un cavaller humil que aconsegueix els seus propòsits pels seus propis mèrits -Esdevé capità general de l'imperi grec -Es casa amb la filla de l'emperador -Venç els turcs -Esdevé hereu al tron, TIRANT LO BLANC novel·la cavalleresca, s. XV autors: Joanot Martorell i Martí Joan de Galba ESTRUCTURA I ARGUMENT, TIRANT LO BLANC novel·la cavalleresca, s. XV autors: Joanot Martorell i Martí Joan de Galba TEMA, ESTRUCTURA I ARGUMENT 3. Tirant a Sicília i Rodes -Tirant, acompanyat per Felip (fill del rei de França) salva Rodes del setge que pateix pels genovesos i pel rei del Caire. Fan escala a Sicília i Felip s'enamora de Ricomana, JOANOT MARTORELL Noble Gandia, s.XV -La seua delicada situació econòmica el portà a plets amb Golçalbo d'Íxer, Montpalau (va deshonrar Damiata, la seua germana) i Ausiàs March (cunyat) -Acudí a Anglaterra per buscar el rei Enric VI, qui acceptà ser el jutge del duel entre Martorell i Montpalau (la reina Maria [esposa d'Alfons el Magnànim, els havia prohibit a la Corona) -En Londres llegí el "Guy de Warwycke" (narració anglonormanda, que es convertí en la novel·la inacabada "Guillem de Varoic", obra que es correspon amb els 1ers cap de Tirant lo Blanc -Mor en 1465, arruïnat (el manuscrit de l'obra quedà en mans de Martí Joan de Galba, qui va escriure els últims capítols i la publicà a 1490), TIRANT LO BLANC novel·la cavalleresca, s. XV autors: Joanot Martorell i Martí Joan de Galba -Història creïble: un cavaller, d'humil origen, creix en virtuts humanes i militars i aconseguix ascendre en l'escala social i complir els seus propòsits amorosos -Referències a la vida quotidiana, geografia real i coneguda, fets històrics coneguts i personatges de la realitat -Novel·la divertida i realista -Traduïda al castellà, italià i francés, CARACTERÍSTIQUES obra realista i versemblant -Geografia coneguda i real -Connexió amb la realitat històrica -Personatges: responen a models reals -Relacions amoroses creïbles (no exemptes de carnalitat i gelosia). Relació amb l'amor cortés (vassallatge a una dona de superior rang). L'erotisme dóna una dimensió realista i humana -Humor relacionat amb les escenes galants. Ironia amagada rere els noms simbològis i còmics, que condicionen psicològicament els personatges -Accions bèl·liques versemblants (Tirant venç batalles amb la intel·ligència, estratègia, resistència física...). Descripció minuosa i cruesa dels combats -Variació lingüística: diversitat de registres segons qui parla, amb qui parla, quan parla i de què parla (donen realisme a l'obra). Naturalitat estilística. Ús de refranys i frases fetes (llng. col·loquial) i frases llargues pomposes i complexes (llng solemne) -Didactisme i moralisme: Reivindica la cavalleria i ens oferix el perfil d'un cavaller prototípic (història de la formació humana del bon cavaller), passat pel filtre de la mentalitat burgesa (iniciar una vida sent humil i acabar sent un heroi)