WARNING:
JavaScript is turned OFF. None of the links on this concept map will
work until it is reactivated.
If you need help turning JavaScript On, click here.
Este Cmap, tiene información relacionada con: CMAP_MINIACTIVITAT2.2._MAPA-ARGUMENTACIONS.ROURA_IRENE, FIL DETERMINISTA DEBAT CTS i per altre banda... CONTRAARGUMENTACIÓ SOCIODETERMINISTA, Tots tres (àbac, calculadora, ordinador) tenen la finalitat de facilitar el càlcul, no obstant això, cada un d’ells es situa en un esglaó diferent. Per tant, una innovació no marca desigualtats entre les societats, sinó que cada societat es situa dintre d’un esglaó determinat. Si analitzem el curs de la història, els canvis socials sempre s’han produït a causa d’un canvi tecnològic que l’ha possibilitat i que molts cops no ha estat demanat per la societat. Per exemple: als inicis de segle XIX, les societats occidentals encara eren predominantment agràries. Arran de la industrialització i el desenvolupament tecnològic sense precedents que sofrirà Europa al llarg d’aquest mateix segle sorgirà una classe social nova (proletaris), sorgirà la primera societat de consum i de capital, s’iniciarà la globalització, etc. Seria el moment el qual Alvin Toffler (1982) identifica com Ola de la revolució industrial (the third wave). ???? es recolza amb que..., ARGUMENTACIÓ TECNOCENTRISTA que mitjançant uns FETS, FIL DETERMINISTA DEBAT CTS per una banda... ARGUMENTACIÓ TECNOCENTRISTA, "Els interessos individuals no són menors que els grupals"; (veure el cas on Robert Moses fa ús personal-amoral del seu accés a les NT). per tant, conclou que Si traslladem aquesta bicotomia (interessos grupals/indiv) a l’educació tindrem un gran debat: De qui depen l’aplicació de les noves tecnologies a l’aula? Han de ser consensuades? Qui ho fa? Sota quins interessos? Permetrem que s’apliquen lliurement o buscarem un consens de la comunitat educativa? El que importa no és la tecnologia en si mateixa, sinó el sistema social i cultural en el que està inclosa, des del que es produeix, es mante i es reforça (Doménech y Tirado, 2002)., CONTRAARGUMENTACIÓ SOCIODETERMINISTA que mitjançant uns FETS, FETS exposa que “el desenvolupament tecnològic s'entén,com una successió d'invencions o innovacions on cada esglaó condueix gairebé necessàriament —o naturalment— al següent”. Com a exemple podem citar la successió entre un àbac, una calculadora digital i un ordinador. la tecnologia com a motor que “possibilita” els canvis socials. (Crec que hauríem d’interpretar més variables), Tots tres (àbac, calculadora, ordinador) tenen la finalitat de facilitar el càlcul, no obstant això, cada un d’ells es situa en un esglaó diferent. Per tant, una innovació no marca desigualtats entre les societats, sinó que cada societat es situa dintre d’un esglaó determinat. Si analitzem el curs de la història, els canvis socials sempre s’han produït a causa d’un canvi tecnològic que l’ha possibilitat i que molts cops no ha estat demanat per la societat. Per exemple: als inicis de segle XIX, les societats occidentals encara eren predominantment agràries. Arran de la industrialització i el desenvolupament tecnològic sense precedents que sofrirà Europa al llarg d’aquest mateix segle sorgirà una classe social nova (proletaris), sorgirà la primera societat de consum i de capital, s’iniciarà la globalització, etc. Seria el moment el qual Alvin Toffler (1982) identifica com Ola de la revolució industrial (the third wave). conclou que Així doncs, podem dir que la tecnologia no marca diferències socials, sinó que, cada societat es situa dintre d’un esglaó diferent. I, cada esglaó, cada innovació marcarà les característiques d’aquesta societat. Per tant, cada innovació estigui dins d’un o altre esglaó impulsarà els canvis d’una determinada societat. En conclusió, la societat va a remolc dels canvis tecnològics que aquesta experimenta., aquests canvis socials influeixen directament i són el motor davanter de les noves tecnologies. recolzant-se amb que "Els interessos individuals no són menors que els grupals"; (veure el cas on Robert Moses fa ús personal-amoral del seu accés a les NT)., FETS exposa que Vivim en uuna societat canviant on les noves tecnologies són una eina que vota per la igualtat entre les persones. Ens trobem davant una societat que utilitza les NT com a eina de transmissió, expansió i difusió pel canvi., Vivim en uuna societat canviant on les noves tecnologies són una eina que vota per la igualtat entre les persones. Ens trobem davant una societat que utilitza les NT com a eina de transmissió, expansió i difusió pel canvi. es justifica amb que aquests canvis socials influeixen directament i són el motor davanter de les noves tecnologies., “el desenvolupament tecnològic s'entén,com una successió d'invencions o innovacions on cada esglaó condueix gairebé necessàriament —o naturalment— al següent”. Com a exemple podem citar la successió entre un àbac, una calculadora digital i un ordinador. la tecnologia com a motor que “possibilita” els canvis socials. (Crec que hauríem d’interpretar més variables) es justifica amb que... Tots tres (àbac, calculadora, ordinador) tenen la finalitat de facilitar el càlcul, no obstant això, cada un d’ells es situa en un esglaó diferent. Per tant, una innovació no marca desigualtats entre les societats, sinó que cada societat es situa dintre d’un esglaó determinat. Si analitzem el curs de la història, els canvis socials sempre s’han produït a causa d’un canvi tecnològic que l’ha possibilitat i que molts cops no ha estat demanat per la societat. Per exemple: als inicis de segle XIX, les societats occidentals encara eren predominantment agràries. Arran de la industrialització i el desenvolupament tecnològic sense precedents que sofrirà Europa al llarg d’aquest mateix segle sorgirà una classe social nova (proletaris), sorgirà la primera societat de consum i de capital, s’iniciarà la globalització, etc. Seria el moment el qual Alvin Toffler (1982) identifica com Ola de la revolució industrial (the third wave)., es recolza amb que... ???? “si algo es técnicamente possible terminarà por realizarse”. Transplantaments, TIC, transports, energies renovables... són exemples d’avenços tecnològics que influencien notablement la nostra societat i que s’ha acabat fent perquè ha arribat un moment on era tècnicament possible. Inclús la tecnologia influencia la societat si aquesta acaba sent negativa, com ara l’onada de sentiment reticent cap a l’energia nuclear arran el tsunami de l’any al Japó.